dimarts, 30 de juliol del 2013

Perles de la nit. Poetes andalusines





Perles de la nit. Poetes andalusines
Traducció de Margarida Castells i Encarna Sant-Celoni
adesiara, col·lecció d'ací i d'allà, 2013




Poesia de dones, escrita per dones i traduïda per dones.
Però no dones qualsevol. 
Andalusines. Valentes. Amb seny. De cos sencer. Sense recança. 
Dones del passat. Dones de futur.

Les traductores acompanyen el text àrab i la seva traducció amb una aproximació a la pronunciació dels poemes, interessant per fer-se una idea del so de la poesia original.



HAFSA BINT HAMDUN
Rèplica a un amant.

Un amant, jo tenia, mesell a tot retret,
i, quan el vaig deixar, encara s'engallà més.

Va dir-me: "¿Potser n'has vist cap que calci el meu peu?"
Al meu torn, vaig dir-li:  "¿Que en veus cap que calci el meu?"





 UMM ALKIRAM BINT ALMÚTASSIM
Un altre poema dedicat al seu enamorat.

Ai! ¿Quin pot ser el camí vers la solitud
que mantingui lluny l'oïda de tot espia?

Que estrany!, voler sols la companyia de qui,
entre costelles i entranyes, té el seu abric.




WAL·LADA BINT ALMÚSTAKFI
Adéu a Ibn Zaydun

Ja n'hi ha prou de paciència, diu un amant que et dóna
comiat i esventa el secret que t'havia confiat.

Es rosega el punys, tanmateix, per no haver esperat
fins al moment d'acompanyar-te en l'adéu quotidià.

Oh germà del pleniluni, en grandesa i lluïsor!,
que Déu guardi bé el temps en què li ha plagut mostrar-te!

Si ara, sense tu al costat, les nits se'm fan llargues, quantes
amb tu n'he passades queixant-me de llur brevetat!





NAZHUN BINT ALQALAI
Poema de caire amorós.

Les perles de les nits que boniquetes són!,
que reboniques, les de la nit del diumenge!

Si haguessis estat amb nosaltres quan, distret,
l'esguard de l'espia no veu ningú ni res,

hauries vist el sol ple en braços d'una lluna
o, en braços d'un lleó, una jacent gasela.




HAFSA BINT ALHAJ
Versos amb què Hafsa es va plànyer de l'absència d'Abú Jàfar després que la ciutat de Granada caigués en poder dels almohades.

Vagi un salut que obri els calzes de les flors
i que faci parrupar els coloms de les branques

a l'absent que roman dintre les meves entranyes,
encara que les pells dels ulls n'estiguin privades.

No pensis que la distància fa que t'oblidi;
això és quelcom que, a de de Déu, mai no serà!

3 comentaris:

  1. Està molt bé que la traducció vagi acompanyada d'una transcripció fonètica dels poemes.
    Una feinada per a les traductores que els lectors agraïm molt!

    ResponElimina
  2. tens raó, Síc, he afegit les transcripcions fonètiques...

    ResponElimina
  3. Ostres, una autèntica perla! Aquest me l'apunto.

    ResponElimina