dilluns, 13 de gener del 2014

L'altra - Marta Rojals

Marta Rojals
L'altra
RBA, gener 2013 (La magrana)




Desitjava molt que sortís L’altra, i tot i tenir data establerta i el llibre reservat, la novel·la em va arribar com un regal de nadal gràcies al Quim de La Cultural, i jo conscient del tresor que tenia entre les mans la vaig llegir amb la voracitat de la  impaciència, procurant això sí, oblidar que era de la mateixa autora que Primavera, Estiu, Etcètera.

Intentaré no comparar-les… perquè les comparacions sempre són odioses però sobretot perquè estem davant de novel·les diferents, més enllà de que les dues estan escrites amb la mateixa veu, la de la Marta Rojals, una veu capaç d’atrapar-te, remoure’t i fer-te reflexionar, més enllà de què les dues estan protagonitzades per dues dones immerses en una crisi personal, i de què les dues poden qualificar-se de novel·les generacionals. És evident que en podríem buscar de paral·lelismes i derivades, però no val la pena, recomano llegir L’altra amb ulls nets, i la Rojals us tornarà a sorprendre i a captivar.

L’altra és una novel·la crua i dura, situada cronològicament a l’ara mateix,  dura com la situació que vivim, crua perquè tota aquella comoditat amb la que enfocàvem la vida ha deixat d’existir, perquè les perspectives de vida fàcil són un record del passat, dura perquè hi trobem EROs i pressupostos rebaixats i feines que no surten. Però l’econòmica no és la única crisi, n’hi ha una altra, tant o més crua i dura, una crisi personal, d’una protagonista a qui li queda poc pels 40, que veu que la vida se li escola entre els dits, que ja no viu la vida de parella amb aquella il·lusió ni passió dels inicis, amb un rellotge biològic que l’empeny i sembla no voler afrontar.

Però L’altra és molt més que això, és el nu que ens fa la protagonista, aparentment forta, els entrebancs que li han marcat vida i caràcter, una dona que contínuament fuig i es tanca dins la seva closca per no encarar-se amb  el passat i no haver d’afrontar el futur, que el present la sorprèn, en forma de noi jove, de molta passió i ben explícita,  que  li permet retrobar-se, situar-se i arribar a un final que aquesta vegada l’autora tanca ben tancat.

La Marta Rojals, ho ha tornat a fer, una gran novel·la, tot i que aquesta no et deixa amb el regust de caramelet de la primera, L’altra et colpeix, et deixa un regust amarg que fa palesa la valentia de l’autora, tornant a demostrar que és una de les grans veus de la literatura catalana actual.

9 comentaris:

  1. M'havia promés a mi mateix deixar passar una temporada sense llegir i veure res que m'entristira més del que ho fa l'actual situació que ens aclapara; intentar de no amargar-me més del que, amb tanta tossudesa, ho estan fent; no sentir constantment a sobre l'omnipresent malson de la Crisi; amagar-me i buscar coses boniques...
    Però... vols dir que la protagonista de L'altra, enmig d'aquesta mar tan convulsa, troba una engruna d'esperança, encara que siga només personal? I, a més, dius que està tan ben escrita com Primavera, Estiu, Etcètera, que és bona literatura? Doncs deixaré de banda els meus propòsits de cap d'any i m'animaré a llegir la Marta Rojals. Gràcies, Anna.

    ResponElimina
    Respostes
    1. una engruna elPac, una engruna... però al cap i a la fi una engruna...

      Elimina
    2. Doncs ves en compte elPac per què pot ser que et trobis que detestes el llibre. A mi m'ha passat. No entenc tant de "bombo i plataret" amb aquest llibre ni tantes crítiques positives. Jo el compararia a un cineasta que vol denunciar la violència de gènere i el que fa és mostrar com apallicen una dona. Això és reflexió ? o és morbo? no sé on trobeu aquest “bri” d’esperança, jo no l’he vist enlloc. I si resulta que la majoria de gent i dones es senten identificades amb l'Anna protagonista, com diria la Cati (del llibre) "apaga y vámonos", patètic.

      Elimina
    3. Jo tampoc trobe enlloc el bri d'esperança, Susanna, però pense tot el contrari d'allò de mostrar la pallissa: per a mi, el final del llibre és parlar tot el llibre d'allò que no s'anomena en cap moment... tal volta no hauré entés res...

      Elimina
  2. Anna, veig que les nostres ressenyes coincideixen... ara és lector a qui li toca llegir i parlar. A mi m'ha agradat tant o més que l'anterior, però el regust és amargant com un glop de cervesa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Fe, més amargant que un glop de cervesa negra!!!

      quan vaig llegir la teva ressenya em vaig alegrar de coincidir, sempre que he fet cas a una de les teves recomanacions les lectures m'han agradat (excepte l'Anne Tyler, a qui hauré de donar una nova oportunitat més endavant!)

      Em va fer gràcia que també utilitzessis l'adjectiu "valenta" perquè crec que és el que defineix millor a la nvoel·la i a la seva autora, i em va encantar la percepció de què la Marta Rojals deu ser una gran observadora, perquè hi estic totalment d'acord...

      Res que m'encanta que coincidim

      Elimina
  3. Gràcies, Anna, per la recomanació i per els enllaços: el blog del Miquel Adam és una troballa...

    ResponElimina
  4. Una altra recomanació a tenir molt en compte. Gràcies, Anna, et faré cas. Intentaré foragitar aquesta mar convulsa que menciona elPac, i endavant les atxes! Sembla que el llibre s'ho val.

    ResponElimina
  5. "En una ciutat, cada nit, milers de pantalles s´encenen en re-
    quadres de finestres, balcons i celoberts. Rectangles blaus
    dins de rectangles grocs, rectangles blancs dins de rectan-
    gles negres. Una estimació de tres-cents mil secrets circu-
    lant a milions de bits per segon, per cable, per fibra òptica,
    per wifi, replicats a l´instant pels respectius contrasecrets."
    ....................................
    Així comença L´ALTRA, Marta Rojals

    Ella i L´ALTRA.

    Diria que l´Èlia (Primavera...) i l´Anna una hora o altra es trobaran. En alguna plaça de Gràcia, a prop del Teatre LLIURE.

    Imma C.

    ResponElimina