dimarts, 25 d’agost del 2015

Los recuerdos del porvenir.- Elena Garro





Elena Garro
Los recuerdos del porvenir
FCE, 2010 (tercer volumen de la Obra Reunida)



En l’itinerari auto-imposat de seguir els signes dels temps i les petjades dels amics, vaig “de a poquito” llegint coses de Mèxic.

Previngut per Eduardo Ruiz dels valors de la Garro com a escriptora, vaig demanar ajuda a la meva llibretera motoritzada (la gran Heide de Sidecar) i em va localitzar aquesta edició que inclou “Y Matarazo no llamó…” i “Los recuerdos del porvenir”.

Llibre gran (27 x 19 cm), de lletra mitjana i tapes de tela vermella. Llibre d'estiu o de casa (no és apte per a l'autobús ni per sostenir-lo en el llit).

Matarazo, sent breu, és un "mazazo" per enfrontar-nos al contrasentit del destí després de trobar-nos amb ell sense haver-lo buscat. En la línia de l'Estranger de Camús, però amb el sabor dels “chiles” i les “tortitas”.

Per la seva banda, Los recuerdos... conten, a més del seu grandíssim títol, amb el gust dels llibres que et fan sentir: sentir curiositat, alegria, riures, por, angoixa, dolor per allò que anticipes, pena per allò que perds, ràbia per les enveges, desig de venjança…

Crec que és un llibre viu. Crec que té la força de la vida. Crec que és una joia.

Són dues-centes grans pàgines i una història potent, amb ensenyaments vàlids per a totes les generacions, amb una escriptura poderosa i molt dolça (o molt salada, cadascú que esculli la seva preferència).

Al final dol que la gent es faci mal.

De la Garro fan venir ganes de dir que l’Octavio va arribar a ser algú per ser el seu marit.

Recomano la ressenya d'aquesta “cabreta” escrita per la Poniatowska (enllaç).

1 comentari:

  1. Crec que l'Octavio va arribar a ser algú per mèrits propis, però que en el viatge va eclipsar la Garro, Com tantes vegades ... Em venen ganes de dir, com en el cas dels gossos abandonats "ella mai no ho hagués fet" Per què va retenir la novel·la tants anys en un bagul sense publicar? En tot cas, dos grans de la literatura i de l'ètica. Gràcies per aquesta recomanació, és important que dones com la Garro no quedin en oblits o relegades a segones files

    ResponElimina