dilluns, 22 de novembre del 2010

L'HIVERN DE FRANKIE MACHINE. Don Winslow.

L'hivern de Frankie Machine.
Don Winslow.
Traducció de Mercè Santaeulària.
Columna Ed.
468 pàg.

Del mateix autor que "El Don del Perro", ens arriba ara aquesta novel·la ambientada dins la mafia italiana de San Diego (California) durant la segona meitat del segle XX.

L'esmentat Frankie Machine és un tranquil i quasi jubilat, propietari d'una botiga d'esquers al moll del port de San Diego.
De mica en mica l'autor ens va explicant que el sr. Machianno havia sigut un actiu i resolutiu mercenari a sou de la màfia.
Alternant el temps present i flashbacks del protagonista anem veient dues línies narratives: l'actual quan Machianno cau en una trampa d'antics companys i ha de resoldre i liquidar els seus perseguidors i la pretèrita que són els seus records i que al mateix temps li han de servir per sol·lucionar els problemes que té i a la vegada permet als lectors veure i entendre la manera de "treballar" que tenia la màfia i com es va anar introduïnt a la vida qüotidiana, la seva arribada als casinos de Las Vegas...
Té les constants del gènere, és distreta i es llegeix bé.

Qui això escriu, com que havia llegit abans, del mateix autor, "El don del Perro" que li va agradar molt, aquesta l'ha trobat no tant tant perfecta. Si l'anterior era molt compacta, "L'hivern de Frankie Machine" li ha semblat un pèl tova, fluixeta d'estil (suposo que costa trobar el punt òptim de síntesi); potser la va escriure molt ràpid, aquesta?
Perquè m'entengueu:
"El don del Perro" era més McCarthy per dir-ho d'una manera i "L'hivern de Frankie Machine" és potser més Grisham...
Tot i això a "...Frankie Machine" li posaria un 7 o 8 i a Don Winslow el consideraria un dels millors novel·listes especialitzats en màfia i corrupcions...

2 comentaris:

  1. Com et vaig dir de comentari en l'entrada que vas fer d'El poder del perro: "Té una trama que t'atrapa des de la primera línea i no et deixa alenar fins que arribes a l'última", i això era tot. Ara dius que aquesta no t'ha semblat tan bona, i en tenim tant per llegir, trobe que ho deixaré per a més avant. Gràcies per la crònica, Toni.

    ResponElimina
  2. La veritat és que si...
    Tantes coses per llegir i tant poc temps...
    El nostre drama!

    A en Frankie Machine el persegueix la mafia... A nosaltres el temps!

    No ens podem rendir!

    ResponElimina