dilluns, 8 de novembre del 2010

Quan érem orfes, Kazuo Ishiguro

Text de contraportada (labutxaca): Londres, anys trenta. Christopher Banks s’ha convertit en un detectiu mundialment famós, però sempre l’ha turmentat un cas que no ha pogut resoldre mai: la misteriosa desaparició dels seus pares a Xangai quan era un nen. A Londres sempre ha viscut bé, però no s’ha adpatat mai a la vida anglesa. En la vigília de la Segona Guerra Mundial, Banks creu que ha arribat el moment de tornar a Xangai, on va viure durant la infantesa, per treure l’entrellat del cas més important de la seva vida i poder reconstruir tot allò que va perdre.

Exemple de llibre escollit pel títol.
No és una novel·la negra.
No és de detectius.

Està bé, però no he pogut evitar anar cercant alguna cosa que tinguera relació amb el retorn del Sr. Boix. Però no ho he trobat.

També he descobert que la flegma anglesa és bona per al riure, però em deixa molt fred quan s'usa per a altres coses, com per a viure, per exemple.

4 comentaris:

  1. Sí, jo els veig una miqueta "rarets".

    ResponElimina
  2. I ara, Nobel 2017...

    ResponElimina
  3. _The Remains of the Day(El que queda del dia) 1989
    Bona adaptació cinematogràfica del director James Ivory

    _Never let me go (No em deixis mai) 2005
    Novel.la que no deixa indiferent, et colpeja. Adolescents en un internat idíl.lic, però...

    Imma C.

    ResponElimina