LA LUZ EN CASA DE LOS DEMÁS - CHIARA GAMBERALE

Chiara Gamberale

La Luz en casa de los demás

Seix Barral, 2012-10-06

Traduït al castellà per Isabel González Gallarza

La Mandorla és una criatura de 6 anys a qui se li mor la mare accidentalment i la deixa a càrrec de tota una comunitat de veïns amb la insinuació que un d’ells és el seu pare. Els veïns decideixen adoptar-la entre tots abans d’afrontar una prova d’ADN  que pot  canviar per sempre la vida d’un d’ells, de manera que els acaba canviant la vida a tots i totes.

El llibre va dels 6 als quasi 18 anys de la Mandorla i explica com la tracten a cada pis, no cal ni dir que tots l’estimen amb bogeria i l’eduquen el millor que poden o saben, i es focalitza sobretot en la  seva adolescència, que si ja de per si sempre és una fase complicada, si no tens mare i tens uns quants pares adoptius, a cada pis al seu estil,  la cosa dóna de si.

Una característica important del llibre és la recorrent voluntat  de la Mandorla de convertir-se en objecte, en un objecte específic depenent del pis on estigui vivint,  fent unes oracions que revelen les seves pors i inquietuds, i que inclouen reflexions boníssimes que més d’un adult ens hauríem de fer sovint.

A la meitat del llibre vaig decidir que era un batut de l’Elegància de l’eriçó (nena extraordinària, escala, veïns...) i de Margherita Dolcevita (nena extraordinària, que se sent fora de lloc, amb una família i un món que no entén...) però sense la sensibilitat de la Muriel Barbery ni el sentit de l’humor de l’Stefano  Benni, però superada la meitat he de reconèixer que tot i l’evident inspiració és una novel·la genuïna, amb una història ben travada, original i amb moments molt divertits. 

enllaç amb l'editorial i primeres pàgines