ASSAIG DE CÀNTIC EN EL TEMPLE
Oh!, que cansat estic de la meva
covarda, vella, tan salvatge terra,
i com m'agradaria d'allunyar-me'n,
nord enllà,
on diuen que la gent és neta,
i noble, culta, rica, lliure,
desvetllada i feliç.
Aleshores, a la congregació, els germans dirien
desaprovant: "Com l'ocell que deixa el niu,
així l'home que abandona el seu indret",
mentre jo ja ben lluny, em riuria,
de la llei de l'antiga saviesa
d'aquest meu àrid poble.
Però no he de seguir mai el meu somni,
i em quedaré aquí fins a la mort,
car sóc també molt covard i salvatge
i estimo a més amb un
desesperat dolor
aquesta meva pobra,
bruta, trista, dissortada pàtria.
(enllaços a tres cançons del mateix càntic)
Moltes gràcies equip!!! No sé què faríem sense tu!!
ResponEliminaCançó d´albada
ResponElimina"Desperta, és un nou dia,
la llum
de sol llevant, vell guia
pels quiets camins de fum.
No deixis res
per caminar i mirar fins el ponent.
Car tot, en un moment,
et serà pres."
Salvador ESPRIU
Imma C.
Són primes volves
ResponEliminafonedisses, molt primes.
A mig camí de l´aire
paren de caure.
La freda nit tremola
en la cremor dels ciris.
Espriu. Setmana Santa.
Imma C.