dilluns, 19 de setembre del 2016

Todos nuestros ayeres | Natalia Ginzburg


Todos nuestros ayeres
Natalia Ginzburg
Traducció al castellà de Carmen Martín Gaite
Pròleg d'Elena Medel
Editorial Lumen, 2016

Com són les coses! He passat, en uns dies, de no conèixer aquesta dona a ser fervent admirador i a tenir en la cua de llibres per llegir (però ja!) uns quants d'ella: Petites virtuts (que em va descobrir en aquest blog l'amiga Anna miu), El camí que porta a ciutat, Las tareas de casa i aquesta, segons diuen (Italo Calvino dixit), la millor novel·la de la Ginzburg, Todos nuestros ayeres.

I, clar, comences a llegir-la i no pots deixar d'investigar en la vida d'aquesta gran dona. Perquè penses que una dona que escriu així ha d'haver viscut allò que conta tan bé als seus llibres. Això no pot ser només fantasia (insistiré en que la història que conta no és la de la Natalia Ginzburg, és la d'Anna, però...): però t'assabentes que era filla d'un jueu que la va educar en l'ateisme, que va patir la guerra sota el règim de Mussolini, que el seu marit va ser deportat pels feixistes a un poble per ser jueu, que va ser torturat i mort a Roma, que va ser una lluitadora antifeixista, activista feminista... i tantes coses més que trau del seu interior i ens les mostra en els seus escrits.

I Todos nuestros ayeres narrarà la història de l'Anna, i de la seua família, i els veïns i amics i coneguts, i el seu marit (l'inovidable Cenzo Rena), i d'Itàlia i d'Europa en la Segona Guerra Mundial. I passejarem per la història de tots des del punt de vista de la xiqueta Anna, d'una dona que va aprenent com és de difícil i dura la vida, com tot li va passant per damunt. I llegirem a través d'ella històries d'amor, d'amistat, d'aprenentatge, de maduresa, de crueldat, d'indiferència, de lluita, d'ànsies de dignitat...

I pot semblar-nos una escriptura massa simple! Però ben al contrari, és una prosa acurada i neta; tot és naturalitat, senzillesa, claredat, ben lluny de complicada retòrica, com el pensament va desgranant un monòleg proper i vertader, que se't clava ben endins.

I gràcies als aniversaris i a que ara faria 100 anys, penses que és un goig llegir aquesta dona, i com ha pogut estar amagada per a tu! I en vols més.

2 comentaris:

  1. jo també en vull més elPac!!

    visca la Ginzburg!

    ResponElimina
  2. Tens raó, elPac, cal investigar. I per a fer una lectura plena com cal de "Todos nuestros ayeres", s'ha de repassar la història de la Itàlia feixista: l'arribada del feixisme, la guerra, la primera caiguda de Mussolini, la República de Salò... i com els pobles callen davant de l'auge de dictadures feixistes. Un llibre que, encara que no parle directament de tot això, hi veiem com la gent pateix tenint de rerafons totes les desgràcies d'una dictadura i d'una guerra, com totes, cruel.

    ResponElimina