dimecres, 2 de novembre del 2016

GENERACIÓN HIP-HOP. Jeff Chang

Generación Hip-Hop
Jeff Chang
Caja Negra ed.
2014
586 pàg.
Traducció de Matías Battiston


"Era como si la historia hubiese vuelto a empezar de cero."

El hip-hop segurament ha sigut el moviment musical, estètic i sociològic més important dels últims 50 anys.
Com de ser una petita explosió en els barris negres de Nova York a mitjans dels 70 ha acabat sent un moviment global.
Hi ha la música, l'estètica (els grafitis i la roba), el ball, la manera de viure i sobretot, almenys al principi una reinvindicació racial implícita; que llavors amb el temps i al haver-se fet gran i anar-se escampant  alguna coses s'han anat perdent i també n'ha anat afegint...

"Generación Hip-Hop", com a llibre, que és el què ens interessa aquí, funciona perfectament bé perquè és una fotografia detallada i ben enfocada de l'època i també perquè és una polaroid sociològica, estètica i musical de cada etapa que ha tingut aquest moviment. Des dels inicis als músics negres de Jamaica, com d'allà va saltar als barris de Nova York, les primeres festes amb djs i mcs negres i com de mica en mica es va anar popularitzant... Les bandes llatines... Quan la joventut blanca va començar a escoltar aquesta música de negres que ja sonava a la MTV...

I com a assaig literari també és impecable perquè és com si l'autor, Jeff Chang, professor de l'universitat d'Stanford, hi hagués sigut en cada moment. Parla amb tots els protagonistes principals i relata sempre de manera molt efectiva.
No és un llistat de grups i cançons populars (això ja existeix en altres llibres i, a més, és molt aburrit) si no que és més una cartografia sociològica i emocional d'aquells anys amb Reagan de president en què els rics es van fer més rics i els pobres més pobres i de retruc va ser com si els negres (quasi sempre pobres) es fessin més negres...
I el hip-hop va ser el crit de ràbia i ajuda que va fer servir aquesta joventut negra d'aquell temps.
Anys després, vindrien les revoltes de Los Angeles ja amb el hip-hop de banda sonora.
I ara, passat el temps, el hip-hop ja és una altra cosa. Molt gran, global i diferent.

"Las generaciones son ficciones. Clasificar a un grupo de personas ubicándolas entre dos fechas es una manera de imponer una narrativa. Son ficciones interesantes y necesarias, porque nos permiten usar ideas como punto de referencia para nuestras afirmaciones. Aún así cada generación suele ser una ficción..."

"La nueva cultura parecía girar constantemente hacia delante y hacia atrás -un loop histórico, la historia como loop- llamando, respondiendo, dando vueltas y renovándose sin cesar."

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada